Avui entrem en el 5è dia de campanya, una tercera part del camí restarà fet. Estic especialment agraït a totes les persones que em fan arribar el seu suport i em comenten que els agrada el meu estil de campanya. Abans de pujar al meu despatx de l’Ajuntament per signar uns documents urgents, m’ha parat una parella que feia esment a la meva actitud en els debats: "seguretat i claredat", m’han comentat. No em podien fer major elogi.
Em continua preocupant però les dificultats d’arribar a un sector de la població especialment maltractat per la crisi que ha covat rancúnia contra tot i tothom. El polítics esdeven per a ells l’ase dels cops i si ens aproximem costa molt trencar la desconfiança.
No és res nou: m’ha passat aquests darrers anys com a regidor. El que em cou no és tant la critica, justa i injusta, és l’actitud individualista i egoista, reflex del món i les persones que critiquen. Es descoratgen i es bloquegen per a tota acció col·lectiva. En definitiva s’automarginen i deixen el camp lliure als causants dels seus problemes.
Tot em fa pensar que continuarà persistint la forta abstenció que caracteritza les eleccions darrerament. Tot i això m’esperona la idea de aprendre del errors i en el proper mandat sentar les bases d’un canvi en les actituds i les polítiques que ens permeti acostar-nos més a la gent que més pateix i facilitar-los el protagonisme que necessiten per sortir d’aquets cercle viciós.
Crec que la política és pedagogia, per això cal triar molt bé allò que diem i pensar bé què farem. Per damunt de tot no hem de decebre.
Als que ens estan recolzant aquets dies: ànims, no caminem sols!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada