divendres, 20 de maig de 2011

Entrevista a l'Ara Girona


'Puigdemont que no compti amb mi si no és per fer una política progressista'

El candidat d'Iniciativa per Catalunya-Verds, Joan Olòriz, encara aquestes eleccions amb el dubte de si podrà repetir els resultats de l'anterior campanya. Amb tot, ha assegurat que si no aconsegueix mantenir el nombre de vots, anirà a l'oposició. L'ecosocialista s'ha mostrat ferm a l'hora de dir que no pensa pactar amb Carles Puigdemont (CiU) si no fa un gir de rumb i s'oposa a les polítiques de la Generalitat. Olòriz ha recordat la figura d'Anna Pagans (PSC) i ha assegurat que l'ombra de Joaquim Nadal no l'ha deixat governar amb comoditat però que, malgrat tot, en termes generals qualifica la seva gestió de positiva per la ciutat.
MARC ESTARRIOLA doble fletxa DIVENDRES, 20.5.2011. 02:00 H
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional
El candidat d'ICV a Girona, Joan Olòriz

etiqueta 22MentrevistaJoan Olòriz
Recta final de la campanya, demà passat (demà pel lector) dia final de reflexió. Quins aires es respiren?

Penso que hem anat fent una mica de forat en una situació de pessimisme i poques ganes d'anar a votar.  La realitat poc abans d'inicar la campanya era aquesta. Hi ha gent que ho està passant malament i la política no inspira confiança. Per això hem fet una campanya en el que recordem les accions fetes des del govern, expliquem el canvi iniciat fa 8 anys amb la pèrdua de majoria absoluta i com errors que hem pogut cometre es poden resoldre si aprenem d'ells i rectifiquem. Penso que aquest missatge, que ha estat honest i defugint d'aquesta visió tant triomfalista que alguns aporten a la campanya, tocat bastant de peus a terra, ha aportat resultats positius. Confio en millorar resultats, espero que la ciutadania digui que amb encerts i errors confien en nosaltres. Si aquest és el missatge farem un tipus d'aliances que permetin un govern estable i de ciutat.

Diu que espera uns millors resultats però tanmateix les darreres enquestes pronostiquen un retrocés d'ICV on podríeu perdre un regidor. Seria aquest fet causa de formar part del darrer equip de govern i els errors que em comentava?

Jo que tinc memòria el cap de setmana passat vaig estar mirant enquestes de fa quatre i vuit anys. Totes ens donaven menys. Fa vuit anys donaven entre cap i un regidor per tenir-ne al final dos. Fa quatre anys entre un i dos regidors; i al final tres. Per tant, per aquesta regla espero tenir millors resultats però també tinc molt clar que si tinguéssim menys regidors i menys vots aniria a l'oposició de pet. Ni que sumes amb altres partits. Si els ciutadans ens retiren, encara que sigui en part la confiança, aleshores el millor és anar a l'oposició i a partir d'allà recuperar-la. Aquests anys hem estat pencant i, alhora, hem estat treballant amb la nostra feina sabent diferenciar allò que ens dóna de menjar d'allò que significa el servei als ciutadans. Això la gent ho sap i en moments com aquest, ho valoraran i així ho espero.

Però no només per part dels ciutadans, també el fins ara equip de govern i grups a l'oposició han valorat molt positivament les seves polítiques socials. Ara que entrem en aquest espiral de retallades per part de la Generalitat s'hi poden fer front i mantenir els serveis que ofereix el consistori?

A l'Ajuntament hem retallat els darrers dos anys, això no vol dir retallar dels que menys tenen. Tampoc vol dir deixar de fer el que és bàsic i important. Retallar vol dir treure o buscar més ingressos d'aquells que viuen més bé o d'aquells aspectes més propagandístics, secundaris que de vegades poden fer-te perdre pes en els lobbies influents però en canvi guanyes en credibilitat amb la gent. Sóc partidari d'això i els darrers anys hem reduït 100 milions d'euros al pressupost de l'Ajuntament però en canvi hem incrementat les inversions en polítiques socials. Dit això, no governaré amb ningú que faci costat a retallades, ho tinc claríssim. No entraré en aquesta lògica de perquè les coses vagin bé a la majoria li ha d'anar a pitjor. És una lògica absolutament equivocada. 

Seguin en la línia econòmica quina creu que seria la via per solucionar l'atzucac amb Ryanair?

Primer hem perdut temps. Tots sabíem que Ryanair és d'aquelles empreses que s'aprofiten del lloc on van. L'altre dia polemitzàvem amb en Carles Puigdemont quan deia que l'Ajuntament ha de ser amic de les empreses. Penso que les empreses han de ser amigues de la ciutat, no que qualsevol empresa ens va bé. Recordo com Akasvayu va ensorrar el Club de Bàsquet Girona, va deixar més deutes que no milions va posar. El mateix ens passa amb Ryanair però hem de tenir temps. No pot ser que el govern de la Generalitat, sigui per sobrevalorar-se o sigui per ignorància, ha fet una mala gestió. El que havia de fer és guanyar temps. A vegades tu no tens els interlocutors que vols i aleshores has de pensar que era el millor per Girona i això era guanyar temps per canviar de model. El model Ryanair s'acabarà però hem de tenir temps per trobar alternatives i ara era el pitjor moment.

I pel que fa a la gestió de l'aeroport?

Un aeroport com aquest sols s'ha d'entendre en l'àmbit català i, per tant, és un mateix paquet amb el Prat. El que no pot ser és que el Prat tingui uns preus que siguin competitius amb el de Girona. Amb la mala gestió que ha fet Aena del Prat amb la nova T2 que ha estat incompatible per millorar la T1, havent molts slots lliures. Una gestió adequada del Prat hauria estat dir, no, Ryanair no va al Prat sinó a Girona i per això necessitem una gestió que sigui propera als ciutadans i amb visió de Catalunya. El Prat no pot competir amb Girona, ha de ser compatible i això implica un canvi de funcions seriós. No es pot posar una espelma a Déu i una al dimoni.

Que s'ha de fer amb Trueta?

S'ha de fer l'únic que podem fer i és continuar amb el que estava previst. A vegades els governs tenen una visió que desfer el que l'altre ha fet li dóna força i això l'únic que comporta és perdre tems. Ara mateix no podem perdre sis anys buscant un nou emplaçament, redactant un nou projecte, perquè el Trueta no aguanta sis anys més. Cal dimensionar el projecte però també tirar endavant amb el projecte constructiu, parlar amb els arquitectes per reduir despesa i cercar la dimensió més correcte per aquest hospital universitari. Pressupost del 2011: projecte constructiu, pressupost del 2012: primera fase. 

Quina seria la Girona que s'imagina? Està gaire allunyada de l'actual?

No està allunyada si els governants del futur no l'allunyen. La Girona que jo vull és aquella comprensiva amb els que menys tenen, amb voluntat comunitària i que atrau a les persones i s'hi vulguin quedar a viure. Sense tenir barris rics i barris mancats, una Girona on les polítiques socials siguin tant importants com les culturals. Una Girona en el qual hi ha gironisme, és a dir aquelles persones que tenen diners, a través de fundacions i mecenatge, intenten contribuir a la ciutat. Penso que aquest últim camí s'ha d'explorar els propers anys. Hem de fer que tothom contribueixi a la ciutat tant com la ciutat els dóna a ells i l'Ajuntament haurà de fer moltes coses al 50% amb la Generalitat o una fundació o un mecenatge. Hem d'anar cap aquí o no ho aconseguirem i per això cal un govern que sigui plural, que anteposi les persones i el pacte a als interessos forasters. El govern no pot estar mirant tot el dia a Madrid o Barcelona per agradar o caure bé i perquè la carrera particular de l'alcalde o alcaldessa tingui un futur fora de casa més endavant.

Té bona sintonia amb Anna Pagans però quin anàlisi faria de la seva gestió al capdavant de l'Ajuntament?

Mira, a vegades m'ha fet menys cas del que jo, com amic seu, li he aportat. L'Anna Pagans mai em va creure quan jo li vaig dir que no es fiés de Joan Pluma perquè no feia una bona gestió, ella creia que sí. El resultat demostra que aquesta persona ha anat de director general en un govern de CiU, deixant molt empantanegat l'urbanisme de la ciutat. Desgraciadament l'ombra allargada de Joaquim Nadal no ha permès a l'Anna, com a persona honesta que és, desplegar totes les seves capacitats. Ara bé, en els clars-obscurs penso que el període d'Anna Pagans no ha estat dolent per a la ciutat. 

I pel que fa a la comunicació amb els ciutadans?

Mira, això sí que, com ho diria (pausa). El ciutadà a Girona es va acomodar molt a un govern personalista. Per lo bo i lo dolent. Durant uns anys va tenir un alcalde que comunicava molt bé amb la ciutadania i hi van haver transformacions que la ciutadania va acceptar. Posteriorment crec que els ciutadans no han vist que la nova realitat significava de major aportació en el conjunt de la governabilitat. En aquest cas s'ha anat més a la confrontació que no a la visió global i l'Ajuntament no hem tingut la cintura com per veure que el model de ciutat havia de ser molt diferent de l'heretat a la sortida de Joaquim Nadal. Calia una democràcia més participativa malgrat alguns intents hem fet. Potser aquesta és una de les grans lliçons que haurem d'aprendre, governi qui governi, i que haurem de trobar un equilibri entre democràcia representativa i democràcia participativa. Això també obligarà al ciutadà a mullar més la samarreta i participar molt més.

Aquest seria un dels canvis però hi entraria cap altre?

Bé, hi ha un canvi que serà un nou govern de coalició. Aquest és un canvi important i ja no es tornarà a un líder caristmàtic que no existeix. Hi haurà un canvi en quant a realisme al veure que la crisi no ha durat quatre anys, sinó que és una crisi de sistema i per últim, caldrà la participació de tots en la presa de decisions. Ara bé, tinc una cosa molt clara, en darrer terme el responsable és sempre el govern. No vull carregar als ciutadans quelcom que no han de tenir o compartir.

Fent referència a això que comentava sobre un nou govern de coalició, a AraGirona.cat tenim una enquesta on una de les opcions més votades és la creació d'un nou tripartit amb CiU, ERC i ICV. Quina és la seva impressió al respecte?

Ahir hi va haver un míting que pot marcar una inflexió que va ser quan el protagonisme de la proposta de CiU a Girona el va agafar Artur Mas i Duran i Lleida. Quan al míting el protagonisme és que les eleccions de Girona refredaran la política de la Generalitat, a partir d'aquí hi ha una inflexió que pot portar a resultats molt diferents. Ara en aquests moments si CiU treu el millor resultat significa que no hi ha d'haver Trueta, que Ryanair és perfecte, que aquest document que m'ha arribat de l'ICS respecte un conveni que dóna per resol sense previ avís, doncs si aquesta és la política de la Generalitat amb l'Ajuntament de Girona a dia 23, doncs que comptin amb mi. Penso que ara més que mai en una posició com la nostra i una experiència com la meva és una garantia per un govern progressista. CiU, si no fa polítiques de progrés i es confronta amb la Generalitat si va en contra de Girona, pot passar molts anys a l'oposició. 

I quines opcions contempla?

Evidentment si CiU es posa com es posa, un govern progressista. On una major presència de la meva candidatura asseguri la plena independència de la ciutat o una rectificació de Puigdemont juntament amb una confrontació davant aquestes persones. Si a mi, Joan Herrera en un míting diu res que jo no comparteixo li diria allà mateix que "això és Girona i això no ho acceptarem". Aquest fet és clau. Em vaig quedar perplex ahir al veure això i tinc molt clar que en aquests moments no comptaran amb mi si no és per fer una política progressista. No faig escarafalls amb els retalls, jo parlo de Girona. Sempre he estat quan governava CiU, després el tripartit i la meva actitud ha estat de lleialtat institucional confrontant-me si calia amb el meu partit si era necessari.  

Qüestionari

Un àpat: El bacallà amb totes les seves fòrmules.
Una beguda: Aigua amb gas. Vaig tenir un problema de cor fa uns anys i l'aigua és una bona alternativa. L'aigua de Vilajuïga té un toc que m'agrada.
Un llibre: El darrer de Stéphane Hessel.
Una pel·lícula: Novecento de Bertolucci.
Una trobada ideal: la que faig a l'estiu amb els meus fills i la meva dona que sortim a una ciutat europea.
El dia més feliç de la seva vida: El dia que va néixer la meva primera filla. No teníem el nom triat i al veure-la vam decidir que es diria Mariona de seguida. 
El primer que fa al llevar-se: Dutxar-me.
Un hobbie: Els jocs d'estratègia a l'ordinador.
Un amulet: No en tinc.
Un ídol: Nelson Mandela. M'ha commogut sempre. Perdonar però no oblidar. Crec que una persona que ha patit cal que perdoni per refer la vida però no oblidar per ser conscient dels errors que l'han portat fins allà per superar-los. 
Un desig: Un millor govern per la ciutat, el millor possible, perquè ho passarem malament

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada