dissabte, 28 de maig de 2011

Indignats i mossos. Un desallotjament provocador i innecesari


El desallotjament momentani de la Pl. Catalunya, la forma en que s’ha fet i la manera de defensar-ho del conseller Puig marca una inflexió negativa en la garantia del drets civils a Catalunya.

Els indignats, nom que engloba gent molt diversa, té com a punt d’unió la voluntat d’expressar un rebuig a unes maneres de fer política en el nostre país que exclou els canvis dels textos i costums polítics creats en la transició.  La majoria d’aquests indignats no havien nascut el 1978, quan es va aprovar la Constitució.

La manera pacífica en quehan manifestat la seva dissidència els hi ha proporcionat la simpatia d’amplis sectors, la maduració de les seves accions portarà, sens dubte, a abandonar més d’hora que tard les acampades per altres formes d’acció.

En aquest context és més trist encara que amb l’excusa del partit del Barça, cercant pot ser la complicitat dels seus nombrosos seguidors, el conseller hagi decidit la via de la força.  Buscava una excusa per ensenyar múscul i autoritat?  Volia agradar al sector més immobilista i carca dels mossos, que amb el nom del sindicat juga a “l’holiganisme” institucional?

Com em deia Jaume Curbe la policia de les dictadures ha de fer por, la democràtica s’ha de guanyar el respecte.  Desgraciadament el que va passar ahir va més en la primera direcció que en la segona.

Espero que s’assumeixin responsabilitats polítiques o algú els hi faci assumir a aquest conseller aprenent de bruixot.  Estic segur que el moviment dels indignats continuarà en el camí del respecte democràtic i la no violència com vaig poder observar en la concentració d’ahir a Girona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada